Details
Pedra, paper, estisores
|
CHF 13.00 |
|
| Verlag: | Club Editor 1959 S.L. |
| Format: | EPUB |
| Veröffentl.: | 17.01.2022 |
| ISBN/EAN: | 9788473293273 |
| Sprache: | Katalanisch |
| Anzahl Seiten: | 288 |
Dieses eBook enthält ein Wasserzeichen.
Beschreibungen
Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu.
Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.
Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.
Nascut a Moscou el 1963, Maksim Óssipov va estudiar medicina i es va especialitzar en cardiologia. Als anys 90 va fer un viatge d'estudi als Estats Units, però va decidir tornar-ne per viure i exercir a Rússia, on va fundar una editorial especialitzada en llibres científics. "El meu pare era escriptor, el vaig veure debatre's tota la vida entre editors censors i correctors soviètics. Pot ser que les ganes de disposar lliurement de les paraules em vinguin d'aquí…"
A partir del 2005, per tal de recuperar el contacte directe amb els pacients, abandona Moscou i s'instal·la a províncies. "El meu avi era metge. Deportat el 1932 al Gulag, alliberat el 1945 i sotmès a la regla dels 101 km [que prohibia als exdeportats acostar-se a les grans ciutats], va instal·lar-se a Tarussa, a 117 km de Moscou." I és a Tarussa on s'ha instal·lat Maksim Óssipov, per impulsar-hi una campanya de modernització de l'hospital que va arribar fins al Washington Post.
El 2007 publica la seva primera prosa a la revista Znàmia, "Sobre el pare Ilià", unes notes autobiogràfiques. El 2009 surt el seu primer recull
de contes i assagística, No ens podem queixar, on testimonia en part la seva experiència a l'hospital de Tarussa. Des de llavors ha publicat tres reculls de relats i ha escrit obres de teatre que s'han representat a diverses sales de Rússia. Actualment viu i treballa entre Moscou i Tarussa.
A partir del 2005, per tal de recuperar el contacte directe amb els pacients, abandona Moscou i s'instal·la a províncies. "El meu avi era metge. Deportat el 1932 al Gulag, alliberat el 1945 i sotmès a la regla dels 101 km [que prohibia als exdeportats acostar-se a les grans ciutats], va instal·lar-se a Tarussa, a 117 km de Moscou." I és a Tarussa on s'ha instal·lat Maksim Óssipov, per impulsar-hi una campanya de modernització de l'hospital que va arribar fins al Washington Post.
El 2007 publica la seva primera prosa a la revista Znàmia, "Sobre el pare Ilià", unes notes autobiogràfiques. El 2009 surt el seu primer recull
de contes i assagística, No ens podem queixar, on testimonia en part la seva experiència a l'hospital de Tarussa. Des de llavors ha publicat tres reculls de relats i ha escrit obres de teatre que s'han representat a diverses sales de Rússia. Actualment viu i treballa entre Moscou i Tarussa.
Diese Produkte könnten Sie auch interessieren:
