reading

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Rodolf Puigdollers

L’AMOR, EL CAMÍ MÉS EXCEL·LENT

Lectura del Càntic dels Càntics

Col·lecció Emaús 147

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

Fotografia de la coberta: pixabay

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. (+34) 933 022 235

cpl@cpl.es – www.cpl.es

Primera edició digital: febrer de 2018

ISBN: 978-84-9165-110-9

Printed in UE

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

En el cor de l’amor

Tots els qui estimem la Bíblia anem a parar al Càntic dels Càntics en un moment o altre de la nostra vida. De fet, la Bíblia és la gran guia per a comprendre la vida perquè és la font d’on brolla el sentit profund de tota la realitat: aquesta Paraula ens permet entendre que tot té sentit.

La Bíblia és el gran llibre d’històries de la humanitat perquè tot el que és humanament important s’hi veu reflectit i il·luminat per la claror de la mirada del mateix Déu. La Bíblia ens ensenya que Déu estima les històries. Quan Jesús vol explicar qui és Déu –i ho pot fer perquè el coneix com a Fill que és de Déu– explica una història: “Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: ‘Pare, dona’m la part de l’herència que em toca’. Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà...” (Lluc 15,11-13).

Tenim la certesa absoluta que a Déu li agraden les històries i li agraden perquè ens estima. Ens estima tant que: “Tu portes el compte de la meva vida errant, en el teu odre reculls les meves llàgrimes. ¿No ho vas escrivint en el teu llibre?” (Salm 56,9). De fet, tot culmina en el “llibre de la vida de l’Anyell” (Apocalipsi 21,27).

La Bíblia conté les històries que agraden a Déu. I les històries que més li agraden són les d’amor perquè “Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1 Joan 4,16). Entre els llibres de la Bíblia, n’hi ha un de privilegiat perquè és una col·lecció de poemes d’amor: el Càntic dels Càntics.

Aquest llibre és una invitació a l’amor, que sempre remet a aquell amor originant de vida que és Déu mateix.

Rodolf Puigdollers i Noblom, biblista expert i generós, lector apassionat de la Paraula del nostre Déu, ens convida a seguir-lo en la seva lectura. Ell ens fa de guia i ens mostra els racons insòlits d’aquest llibre on sentim que la Paraula de Déu parla el llenguatge dels qui estimen.

El comentari al Càntic dels Càntics que teniu a les mans és un llibre virtuós: no conté cap mena de tecnicisme enfarfegador i és breu i molt clar. Llegir el Càntic acompanyat d’en Rodolf és una pura delícia: en sortirem més rics, en saber i en amor.

Joan Ferrer

President de l’Associació Bíblica de Catalunya

Professor d’Estudis Hebreus de la Universitat de Girona

Gener del 2017

Pròleg

El llibre del Càntic dels Càntics és un escrit únic en tota la història de la literatura lírica. Es pot dir que és el punt de referència de tota la poesia amorosa de la cultura occidental. Llibre oriental, d’una poesia límpida i potent, ofereix el llenguatge de l’amor, tant en la seva dimensió d’enamorament de l’home i la dona, com del desig, la recerca i l’encontre en la relació amb Déu.

És el llibre que m’ha acompanyat al llarg de tota la vida, com la música de fons, com el sabor i el llenguatge del primer enamorament. És allí on trobes, de sobte, la font dels cants i les expressions de la vivència religiosa. Allà ressona la crida a la qual respon el Maranata de l’Advent: “Veniu, Senyor Jesús”, que diu l’Esperit i l’Esposa, com indica el llibre de l’Apocalipsi. La resposta al “Vine, Esposa meva”, del Càntic.

Ja de jove trobava en ell la font de l’expressió entranyable de la Mare de Déu de Montserrat com la Moreneta o com la Rosa d’abril: “Moreneta’n só, morena y hermosa” (Nigra sum sed formosa), “del camp la rosa que poncella” com tradueix Verdaguer. L’ambient en el qual Jesús deia que els seus deixebles no es poden entristir: “Mentre l’espòs és amb ells”.

Literàriament el text del Càntic dels Càntics em mostrava la font de les frases de Joan de la Creu, parlant de: “¿A dónde te escondiste, Amado? (...) habiéndome herido (...) y eras ido” (Cántico espiritual, 1); o bé dient: “Aquel que yo más quiero, decidle que adolezco, peno y muero”. La sonoritat i la llum del Càntic trobava, per a mi, tota la seva expressió en el Cántico espiritual i, de forma potser paradoxal, oferia una altra profunditat als versos de García Lorca: “Verde que te quiero verde” (Romance sonámbulo); “Cortó limones redondos, y los fue tirando al agua” (Prendimiento de Antoñito el Camboiro), “Huye luna, luna, luna” (Romance de la luna, luna).

El llenguatge de l’amor –en l’àmbit paradisíac del llibre del Gènesi– mostrava l’estimació de l’home i la dona, en la transparència que trasllueix l’amor de Déu a la humanitat. Aquell amor del qual parla Joan, l’evangelista, quan diu: “Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic” (Jn 3,16). L’amor de l’home i la dona trasllueix l’amor de Déu, i aquest il·lumina el cor de les persones, el seu amor mutu i la seva experiència de Déu.

Apropar-se al text del Càntic dels Càntics és un recorregut necessari en el camí de la vida. Una veu que acompanya la maduració personal. Llenguatge d’amor, que il·lumina la mirada a la parella. Llenguatge d’amor, que expressa l’anhel, la recerca i l’encontre amb aquell que és la font de tot amor i de tota existència.

Val la pena apropar-se pausadament al text –com a tota poesia, deixant que passi la brisa suau–, perquè ell es reflecteixi i, després, brolli del fons del cor. Per això, en aquesta lectura que ofereixo, els comentaris i les anotacions aniran precedint cada una de les poesies. El text utilitzat és la traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional (2008), amb alguna petita variació.

Que serveixin de cloenda d’aquest breu pròleg dos fragments de les traduccions del Càntic realitzades per dos companys meus escolapis, en dos moments històrics molt significatius. El primer és de Felipe Scío (1738-1796) –d’arrels i cognom patern grecs, però segovià de naixement–, la primera traducció catòlica realitzada a la península a finals del segle XVIII, l’any 1793, després de l’aixecament de la prohibició de les versions vernacles. El segon és nascut de la vena poètica de Ramon Castelltort (1915-1965), igualadí –autor de Mi soledad sonora–, en un període tot just anterior al Concili Vaticà II, ja que va ser publicat l’any 1960:

Sostenedme con flores, cercadme de manzanas:

porque estoy enferma de amor.

La izquierda de él debajo de mi cabeza,

y su derecha abrazármeha (Ct 2,5-6, trad. Scío).

Ábreme, hermana mía, amiga mía,

paloma mía, inmaculada mía, porque está mi cabeza

cubierta de rocío y mis cabellos cubiertos de relente (Ct 5,2b, trad. Castelltort).

Rodolf Puigdollers i Noblom

La Torreta, 25 de març de 2017