Frontal.jpg

El compromís
ètic del mestre

Itinerari per a la formació dels futurs mestres
i per als mestres que sempre s’estan formant

MÒNICA BERDALET
MERCÈ COLS
MARIONA DALMAU
MAR ESTEVE
CARLOS M. MORENO
ÀNGEL JESÚS NAVARRO

Amb el suport de la Secretaria d’Universitats
i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement
de la Generalitat de Catalunya (Programa ARMIF).

Primera edició en llibre electrònic (epub): desembre de 2018

© Mònica Berdalet, Mercè Cols, Mariona Dalmau, Mar Esteve,
Carlos M. Moreno i Àngel Jesús Navarro, 2018

© d’aquesta edició:
Editorial Claret,
SLU, 2018
Roger de Llúria, 5 – 08010 Barcelona
www.editorialclaret.cateditorial@claret.cat

ISBN: 978-84-9136-190-9

Conversió a llibre electrònic: El Taller del Llibre, s.l

«Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 917 021 970 / 932 720 447)».

Tots els drets reservats.

Índex

Pròleg

Introducció

Capítulo 1: Llocs ètics en l’educació escolar

1. La relació pedagògica com a relació ètica

2. La vida en comú a l’escola: la dimensió ètica de la comunitat

3. El compromís ètic del mestre i de l’escola amb el context de l’infant

4. Bibliografia

Capítulo 2: Els meus records d’escola

1. Invitació

2. Pràctica nuclear: L’autobiografia educativa

3. Nervi ètic

4. Espais de diàleg

5. Qüestions per a pensar

6. Referències bibliogràfiques

7. Esquema final

Capítulo 3: Sortir a l’encontre de testimonis

1. Invitació

2. Pràctica nuclear: Conversa amb un mestre

3. Nervi ètic

4. Espais de diàleg

5. Qüestions per a pensar

6. Referències bibliogràfiques

7. Esquema final

Capítulo 4: L’infant, centre de l’educació a l’escola

1. Invitació

2. Pràctica nuclear: El diari i les narratives escolars

3. Nervi ètic

4. Espais de diàleg

5. Qüestions per a pensar

6. Referències bibliogràfiques

7. Esquema final

Annex 1: Declaració dels Drets de l’Infant (Nacions Unides, 1959)

Annex 2: Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (Nacions Unides, 2015)

Capítulo 5: La trobada entre tu i jo: la relació pedagògica

1. Invitació

2. Pràctica nuclear: La documentació

3. Nervi ètic

4. Espais de diàleg

5. Qüestions per a pensar

6. Referències bibliogràfiques

7. Esquema final

Capítulo 6: La meva vocació de mestre

1. Invitació

2. Pràctica nuclear: Memòria de les pràctiques i del procés de formació a l’escola

3. Nervi ètic

4. Espais de diàleg

5. Qüestions per a pensar

6. Referències bibliogràfiques

7. Esquema final

Autors

Agraïm la col·laboració dels mestres que ens han ajudat en aquest projecte i als quals vàrem poder enregistrar parlant sobre el compromís ètic del mestre. Volem donar les gràcies a les escoles que ens han obert les seves portes: Escola Sant Josep de Sant Sadurní, Escola Sadako, Escola Pompeu Fabra, Institut Escola Jacint Verdaguer, Escola Cooperativa El Puig, Escola Sant Gregori, Escola IPSE, Institut Escola Costa i Llobera, Escola Jesuïtes Educació Sant Ignasi-Sarrià, Escola Garbí, Escola Vedruna-Àngels, Escola Epiqueia, Escola Thau.

Pròleg

L’ideari de Blanquerna-URL prioritza el valor de la competència ètica tot situant-la en el context de l’educació integral, les exigències professionals i la projecció de tot universitari com a ciutadà del món. Però no comencem de zero. Com a universitat és un goig i, alhora, un repte sentir-nos continuadors de la tasca educativa iniciada per les famílies i els centres escolars. I, molt especialment, per l’ingent activitat formativa dels mestres i professors. Hem de reconèixer, però, que vivim immersos en una enorme perplexitat perquè en poques dècades hem passat de la «lluita per la dignitat» a una «indignació generalitzada» per la proporció, àmbits, protagonistes i efectes dels fraus, desequilibris i agressions. La qüestió ètica ve de lluny en el temps i està ben expandida en l’espai perquè en el fons està arrelada en la condició humana com un factor o dimensió que connota de manera molt significativa l’existència personal i col·lectiva. Com a societat, conscients de la necessitat de la bona praxi ètica, no ens hem quedat de braços plegats i hem procurat cercar
respostes a noves situacions: ètica dialògica, ètica de mínims, nètica o ètica hacker, educació en valors, educació per a la ciutadania… I codis ètics, responsabilitat social, transparència…

L’evolució del coneixement, l’estat del món, la importància de les relacions humanes o el propi repensar l’educació ens afanya a elaborar i proposar itineraris formatius humanitzadors tot imaginant que un món diferent és possible. En efecte, pensar el futur és una condició sine qua non però no suficient per tal que sigui lluminós.

Apostem, doncs, per una «ètica del bon futur» amarada per la voluntat i l’activitat de construir un món millor. Una ètica centrada no tant en una disciplina ni en la galàxia dels valors, sinó en l’aprenentatge de les capacitats i les competències ètiques, i el compromís que se’n deriva. Polaritzada per la seducció i la responsabilitat d’un nou desenvolupament que suposi una manera diversa de créixer. Una ètica que parteix de l’optimisme antropològic i que fomenta l’assoliment de fites, estimula el pensament positiu i l’esperança. Es promou i prioritza la responsabilitat dels actes propis i les seves conseqüències, de l’herència a les noves generacions, de la recerca científica, i de la dimensió social, econòmica i cultural de tota institució. Una ètica conscient de la necessitat d’un llarg període formatiu en el qual la família, l’escola i, especialment, la universitat, tenen un rol bàsic. Durant la formació universitària és quan els joves van configurant el seu tarannà com a ciutadans, professionals o investigadors. Una ètica, d’altra banda, de la sostenibilitat personal, ecològica, empresarial i urbana, i, per tant, de la qualitat i no quantitat, de la reinvenció a través de la innovació i creativitat. Amb límits a la despesa, la producció i el benefici i, en conseqüència, amb un clar procés d’aprenentatge davant dels límits ja des de petits. Una ètica que no tingui ni por ni vergonya a focalitzar l’acció envers el bé i la bondat. L’ètica del bon futur requereix de la memòria per tal de no perdre en cap moment aquelles referències que mai no s’hauran de repetir. Una ètica, en definitiva, inclusiva i que sumi forces i arguments, però, especialment, que posi en el centre la persona i les persones, el seu desenvolupament integral i el bé comú, i que identifiqui els pobles del món i el nostre segle pel compromís per l’ethos.

És per això que agraeixo molt la iniciativa d’aquest projecte perquè, en primer lloc, acompanya a revisitar els propis records de l’escola, les relacions educatives, els esdeveniments pedagògics, la comunitat, etc., aprofundint i enfortint la seva textura ètica. A més, genera per a l’esdevenidor immediat un atractiu itinerari de «la formació dels futurs mestres» i d’aquells «que sempre s’estan formant». En definitiva, es tracta d’una proposta que conrea un aspecte fonamental de la vocació del mestre i la vida escolar, «el compromís ètic». Felicito, doncs, els autors no tan sols per la gosadia d’abordar una qüestió com aquesta sinó per la seva creativitat metodològica, la riquesa polifònica i la solidesa conceptual. L’ètica del bon futur té en el compromís ètic del mestre un aliat d’excepció. Des de la universitat i l’escola i, també, des del sistema educatiu i la societat no podem perdre aquesta oportunitat.

Dr. Andreu Ibarz

Director general de Blanquerna-URL

Introducció

La professió de mestre passa per entrar en contacte amb un conjunt d’àmbits del saber: la pedagogia, la psicologia, la sociologia… Però passa, també, per un cultiu personal que té a veure amb anar adquirint una sensibilitat i una naturalitat en l’acció i en la relació educativa. I, en aquest sentit, és imprescindible anar madurant la presa de consciència del compromís ètic del mestre; un compromís que es manifesta en relació amb els nens i les nenes, en relació amb l’escola i la seva funció, i en relació amb la societat –amb el seu present i amb el seu esdevenidor. Per això, al llarg dels estudis d’Educació i durant tota la vida professional, cal anar trobant les oportunitats per madurar aquesta dimensió d’una manera reflexiva i col·laborativa –sempre en diàleg amb estudiants, amb mestres, amb professors, amb autors que llegireu i que estudiareu…

El lloc en el qual podreu confrontar la qüestió del compromís ètic d’una manera més directa i més implicativa serà a les pràctiques a les escoles; entre els infants, amb els mestres, en la vida comunitària escolar, en el contacte amb les famílies, en la realitat social i veïnal… A l’escola estareu en situacions i en relacions que us faran prendre consciència de la dimensió ètica de l’educació i de la importància del compromís dels mestres.

També a la Facultat hi trobareu espais per a aprofundir en aquesta qüestió –que no és pas teòrica, sinó eminentment pràctica i relacional. Els grups reduïts –Seminaris, Pràcticum…– són els àmbits acadèmics privilegiats per a aquest procés de formació; ho són perquè se centren en la formació personal transversal o global, i ho són, també, perquè se centren en la reflexió sobre la pràctica educativa a l’escola.

El llibre que teniu a les mans pretén ser un suport a aquest procés de formació. Un suport que s’afegirà, com a material de treball i de reflexió, a tot allò que vosaltres aporteu de les vostres experiències a l’escola –el material més valuós i més significatiu de tots, que tindreu el privilegi de poder compartir amb petits grups i amb el guiatge d’un tutor.

I què conté, aquest llibre, per acompanyar-vos en el vostre procés de formació?

Entre altres coses, conté el següent:

Així doncs: el llibre proposa un recorregut i un ventall de diàlegs que poden ser útils per a fer-lo. Ara bé, cadascú ha de fer el seu propi itinerari i ha de veure què necessita i què no, per on vol començar, quines activitats i propostes li van millor… Per tant, aquest llibre està pensat per acompanyar, al llarg dels quatre anys de la vostra formació, el cultiu del vostre compromís ètic i cada estudiant, cada grup, ha d’utilitzar-lo com li vagi millor. Esperem, això sí, que doni bons fruits.

Malgrat aquest text estigui pensat per a la formació de mestres, és un text que pot ajudar a mestres i a equips de mestres a repensar el compromís ètic de l’educació. Perquè, efectivament, sempre estem aprenent, sempre ens fem preguntes i sempre, la realitat que tenim al davant, ens interpel·la. Ens agradaria molt que les pàgines d’aquest llibre servissin per a generar processos de diàleg i de reflexió en equips docents.

I per acabar: les pàgines que segueixen són, en bona mesura, un collage. En la seva escriptura hi han intervingut persones de disciplines i d’àmbits diversos: psicòlegs, filòsofs, teòlegs, pedagogs, mestres… Hi ha mirades molt variades i, per això, el text té, també, tons i registres diferents. El llibre és un diàleg que vol fomentar altres diàlegs.